Cossí foncionan los condensadors evaporatius

 

 

Tot lo sistèma d'explotacion es compausat de tres circuits independents mas interconnectats: lo circuit de refrigerant, lo circuit de circulacion d'aiga e lo circuit de conveccion d'aire, que foncionan en tandem per sostenir un escambi de calor contunhat.

 

 

En tèrmes de disposicion estructurala, l'equipament es dispausat de bas a naut de la manièra seguenta: un bacin de collecta d'aiga de fons, una pompa d'aiga circulanta, de persianas d'admission d'aire, de bobinas de condensacion, de canalizacions de pulverizacion, d'eliminators d'aiga de nauta eficiéncia e de ventilators de flux axial superior.

 

La carcasa de la unidad estancat amb de placas d'acièr de zinc aluminizat anti-corrosion, del temps que las bobinas son subretot fachas de tubs elliptics galvanizats a trempament caud- o de tubs d'acièr inoxidable per espandir l'airal de contacte del filme d'aiga e reduire la resisténcia al transferiment de calor.

 

Aquesta unitat integrada elimina lo besonh de torres de refregiment extèrnas, de canalizacions d'aiga de refregiment e de tancs d'aiga intermediaris, simplificant fòrça las canalizacions de refrigeracion e redusint las pèrdas de transmission de calor.

 

Lo primièr circuit es lo procès d'escambi de calor del refrigerant. La vapor de refrigerant subrecalfat a nauta temperatura e pression descargada pel compressor dintra dins lo fais de bobinas a travèrs l'intrada d'aire superiora de las bobinas de condensacion e fluís lentament cap aval lo long de las bobinas.

 

Lo refrigerant a nauta-temperatura libera de contunh la calor de condensacion cap a l'exterior a travèrs las parets del tub metallic, amb sa temperatura que davala gradualament.

 

Se transforma de vapor subrecalfat a vapor saturat e se liquidifica en mai en refrigerant liquid de nauta -a temperatura bassa per liberacion de calor continua. Fin finala, lo refrigerant liquid s'escorrís de la sortida liquida al bas de las bobinas e es liurat al receptor de liquid per completar lo cambiament de fasa critica dins lo cicle de refrigeracion.

 

Lo dessenh inclinat de las bobinas empacha lo refrigerant liquid d'estancament dins los tubs,assegura un flux de fluid doçe melhora l'estabilitat de l'escambi de calor.

 

Lo segond circuit es lo sistèma de circulacion de l'aiga de pulverizacion, qu'agís coma lo mitan d'absorpcion de calor del còr. Lo bacin de collecta d'aiga de fons emmagazina d'aiga de refregiment en circulacion.

 

Una pompa circulanta correspondenta liura de contunh l'aiga al tub de pulverizacion principala al naut de l'unitat. De bocas finas pulverizan d'aiga uniformement cap aval per formar un filme d'aiga prim e unifòrme continu que cobrís completament la superfícia exteriora de cada bobina de condensacion.

 

Après aver absorbit la calor menada del refrigerant a travèrs las parets del tub, lo filme d'aiga subís dos cambiaments fisics: una partida de l'aiga absorbís una calor latenta massiva e se vaporiza en vapor, en emportant la màger part de la calor. Caud non vaporizatl'aiga goteja aval lo long de las bobinas, passa per la zòna d'admission d'aire inferiora e subís un refregiment termic sensible segondari amb d'aire fresc a temperatura bassa-.

 

Après la reduccion de la temperatura, l'aiga torna dins lo bacin de collecta per la re-circulacion e la re-pulverizacion per la pompa. Una valva de flotacion integrada-dins lo bacin replega automaticament l'aiga per compensar las pèrdas d'evaporacion;una sortida de desbordament estabiliza lo nivèl d'aiga, e una valva de bufament de fons quita regularament la calcari e las impuretats per garantir la qualitat de l'aiga e la pulverizacion sens obstacles.

 

Lo tresen circuit es lo sistèma de conveccion d'aire forçat, encargat d'agotar de vapor umid caud. Lo ventilator de flux axial superior manten una extraccion d'aire contunha. L'aire ambient sec e freg raja cap amont en contraflux a travèrs las bobinas de condensacion de las dintradas d'aire amb persianas inferioras, formant un escambi de calor contracorrent amb lo filme d'aiga que raja cap aval-per alargar fòrça la diferéncia de temperatura de transferiment de calor e aumentar l'eficiéncia d'escambi de calor.

 

L'aire que raja refregís dirèctament l'aiga cauda sus las superfícias de la bobina del temps que pòrta lo vapor d'aiga generat per l'evaporacion del filme d'aiga cap amont. Loaire caud umid mesclatamb la bruma d'aiga fina viatja a travèrs d'eliminators d'aiga equipats de deflectors plegats multi-capa qu'interceptan de minusculas gotas d'aiga entraïnadas dins l'aire.

 

L'aiga atrapada torna dins lo bacin de collecta, redusent drasticament la pèrda de deriva d'aiga, e sonque l'aire caud umid saturat es descargat a l'exterior pel ventilator. La velocitat del vent estandard de foncionament es contrarotlada a 3–5 m/s per equilibrar l'eficiéncia de l'escambi de calor e la consomacion d'energia del ventilator, en evitant l'acumulacion de vapor e la temperatura de condensacion elevada causada per una velocitat del vent excessivament bassa.

 

 

 

Lo principi fondamental d'escambi de calor de l'unitat es dins la transferéncia de calor sensibla e latenta combinada, çò que la distinguís dels condensadors refrejats per aire que dissipan unicament la calor via la calor sensibla per l'aire.

 

L'aiga se vanta d'una calor latenta extrèmament nauta de vaporizacion: l'evaporacion d'1 quilograma d'aiga elimina aperaquí 676 quilocalorias de calor, despassant de luènh la calor sensibla absorbida per l'escalfament de l'aiga a temperatura normala.

 

En consequéncia, la temperatura de condensacion dels condensadors evaporatius pòt s'aprochar de la temperatura de la bombilha umida ambianta, 5–10 gras inferiors a aquel desistèmas refrejats per aire-, çò qu'auça fòrça l'eficiéncia de foncionament del compressor. Cada davalada de 1 gra de temperatura de condensacion redusís la consomacion d'energia de l'unitat de refrigeracion d'aperaquí 3%.

 

Pendent lo foncionament complet, los tres circuits foncionan sens -arrèst sincrònament: l'aiga de pulverizacion absorbís de contunh la calor e se vaporiza, l'aire fresc emporta de contunh lo vapor d'aiga, e lo refrigerant se liquida del temps que libera de calor, formant un cicle d'escambi de calor contunhat de bucle barrat.

 

Comparat amb los sistèmas de refregiment d'aiga fenduda tradicionals, los condensadors evaporatius consoman pas que la mitat del volum d'aiga, eliminan la pèrda de calor intermediària del canal e ocupan una emprenta mai pichona. Contra los equipaments refrejats per aire, lor eficiéncia d'escambi de calor es mai de tres còps mai nauta amb una estabilitat operacionala superiora jos de condicions de temperatura nauta.

 

La regulacion corrècta de la pression de l'aiga de pulverizacion, de la velocitat de rotacion del ventilator e de la qualitat de l'aiga permet a long-termeescambi de calor estable d'eficiéncia nauta-e redusís los còstes globals de foncionament e de mantenença del sistèma.